Avui he començat el dia treballant amb els versos de la Raquel Santanera que són una meravella i m'ha passat el matí volant...
I ara pensava que l'art, la poesia, la música ens ajuden a recordar que som humans, que tenim emocions i sentiments i que ningú sent de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat ni al mateix temps. I això és preciós perquè ens fa veure que d'una mateixa cosa, poema, pintura, música, poden sortir-ne diferents significats i això també ens fa ser més empàtics. Que la nostra realitat no és l'única i que no és l'única que hem d'agafar com a vàlida. I que no n'hi ha dues d'iguals. El context li afegeix la persona que ho escolta...