top of page

Avui he començat el dia treballant amb els versos de la Raquel Santanera que són una meravella i m'ha passat el matí volant...


I ara pensava que l'art, la poesia, la música ens ajuden a recordar que som humans, que tenim emocions i sentiments i que ningú sent de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat ni al mateix temps. I això és preciós perquè ens fa veure que d'una mateixa cosa, poema, pintura, música, poden sortir-ne diferents significats i això també ens fa ser més empàtics. Que la nostra realitat no és l'única i que no és l'única que hem d'agafar com a vàlida. I que no n'hi ha dues d'iguals. El context li afegeix la persona que ho escolta...

• Procés creatiu I •


Amb el pas del temps ens hem convertit en una mena de petits robots que sobreviuen el dia a dia amb el temps just, amb tota una llista de feines i responsabilitats i ens hem deixat de preguntar com estem i de preguntar-ho als altres: com estàs?


I al mateix temps, el temps és un ingredient clau per compondre qualsevol peça musical. I el silenci, element indispensable també. Crec que tot comença des del silenci. Des d'una idea que creix fins a la creació del so real. Un "com estàs".


Els moments de descans també són procés creatiu.


I tu, com estàs? 🌿


Actualitzat: May 31

La creativitat també apareix enmig del caos. Amb el boli a la mà, provant i experimentant amb nous sons i creant, criant i creant. A vegades algunes coses les posem en una mena de sala d'espera esperant tenir temps per fer-les.


Però aquests moments de creació són sagrats per mi. Perquè em fan vibrar fins i tot quan no em queda energia, fan que els ulls em brillin i em satisfan en silenci.


Últimament he afegit una joguina nova al meu equipatge. És aquesta petita criatura blanca i és com obrir un capítol completament nou a la meva vida musical i compositiva. I em fa molta il.lusió perquè s''acosten dues dates maques maques aquest març on dialogarem amb poesia i dansa 🎻 en Quim Abramo i Soldevila és qui m'ha retratat.




bottom of page