Els músics que interpretaven en l'estil Bebop s'ajuntaven en combos de tres a sis membres. El procediment habitual per tocar música no escrita consistia en tocar el tema sencer una vegada (dues vegades si era un blues de 12 compassos) i seguidament fer diversos chorus d'improvisació solista amb l'acompanyament de la secció rítmica, normalment integrada per piano, baix i bateria. La peça s'acabava amb la repetició del tema principal. La secció rítmica era l'encarregada de repetir el patró harmònic de l'estructura de la peça.
Sovint s'utilitzava la partitura mental de I got Rhythm per a improvisar. I, a diferencia d'èpoques anteriors, aqui la improvisacio es basava en els canvis. Agafaven temes ja coneguts i els modificaven.
